Dimarts, malauradament, varem viure un altre episodi de tempestes amb conseqüències dramàtiques. Varies persones han perdut la vida, altres la casa, el negoci o simples possessions.
De tempestes sempre n'hi han hagut i n'hi hauran, i a les més fortes o amb pitjors conseqüències, s'ha tingut el costum de recordar-les amb el nom del santoral del dia en què varen passar.
Amb els anys he anat recopilant informació de varies d'elles i aquí en faig un resum.
La primera que tinc documentada és l'aiguat de Sant Llombart, el 17 d'octubre de 1644 que va afectar la ribera del riu Ondara, a Tàrrega.
La següent, la del 16 d'octubre de 1763, el de Santa Teresa que va afectar especialment a Girona i al seu litoral.
Gairebé 23 anys després, el 10 de juliol de 1792, per Sant Cristòfol hi ha haver un fort aiguat que va afectar al camp de Tarragona.
37 anys després, el 10 d'octubre de 1829 hi va haver l'aiguat de Sant Francesc que afectà a la Conca del Francolí.
Dos anys després, el 15 d'octubre de 1831, hi va haver el que es va anomenar “el segon aiguat de Santa Teresa” per tot el camp de Tarragona
Onze anys després, el 24 d'octubre de 1842, hi va haver el de Sant Bartomeu que va afectar especialment l'Alt Camp, Priorat, Conca de Barberà i Anoia.
Vuit anys després, el 21 de setembre de 1850 hi va haver el de Sant Mateu al camp de Tarragona. D'aquest en tinc les primeres referències a l'hemeroteca i se'n fan ressò varis diaris com El Barcelonés, El Católico, El Observador i La Corona que ens parlen d'importants destruccions però sense desgràcies personals.
Onze anys després, el 20 d'octubre de 1861, el diari La Corona escriu un article sobre uns forts aiguats que han destruït moltes construccions i ponts de la línia de tren.
Cinc anys després, el 19 d'octubre de 1866 hi va haver l'aiguat de Santa Irene, que va afectar a les rieres de la Catalunya central.
El 23 de setembre de 1874 hi va haver l'aiguat de Santa Tecla que va afectar gran part de Catalunya.
L'hemeroteca de l'època se'n va fer molt de ressò: La Crònica de Catalunya ens diu que es varen destruir onze molins. El Globo ens informa de la mort de varies persones.
El 14 de setembre de 1898, La Vanguardia informa que una forta tormenta va causar desgràcies personals a Alcover i que va matar una cavalleria i varies aus de corral prop de Tarragona.
A vegades, tenim noticia d'alguns aiguats per referències externes, com la del 3 de setembre de 1913 quan l'ajuntament del Rourell comunica al d'Alcover que assistirà a la revisió de les fites del terme mogudes per la última riuada.
L'any següent, l'1 de novembre, hi va haver l'aiguat de Tots Sants.
El 14 de setembre de 1923, a les actes de l'ajuntament d'Alcover s'hi escriu sobre el mal estat en que es troben els camins que duen a Mont-ral i Rojals que, a causa de la pluja, corre molta aigua cap al carrer del Rec i les Muralles i la comissió de Foment n'estudiarà quines obres s'hi poden fer.
El 4 de setembre de 1926, La Voz publica un article sobre la crescuda del riu Francolí i els problemes que han tingut els trens per circular a causa de les pedres i brossa que queien sobre la via.
Tres anys després; el 9 d'agost de 1929, un gran aiguat va escombrar les poblacions de Riudoms, Cambrils, Salou, Vila-seca i Alcover que va causar grans pèrdues als camps.
El 18 d'octubre de l'any següent hi va haver l'aigua de Sant Lluc, que va afectar sobretot a l'Alt i Baix Camp i a la Conca de Barberà. ( Pla, Cabra, Sarral, Figuerola, Fonts-caldes...)
Aquest, a part de nombroses destrosses en carreteres, cases, ponts i vies del tren, va causar desgràcies personals, ja que a Alcover, va arrastrar un campament de gitanos que es trobava sota un pont i va matar una nena de sis anys, que va aparèixer al terme de Vilallonga.
Molts diaris se'n varen fer ressò durant els dies posteriors : La Vanguardia, El Liberal, El Heraldo de Madrid, El Siglo Futuro, La Voz , El Sol i La Libertad.
Conseqüències dels aiguats a la zona del pont de la carretera de Reus. ( foto Alcover en la Memòria)
El 27 de maig de 1932 hi hagueren fortes tempestes ja que dos oficis enviats a l'ajuntament d'Alcover, amb data del 10 de juny, del Jefe de la 8º Seccion de la Compañia de Ferrocarriles del Norte, avisen que amb motiu dels aiguats es netegin les cloaques del pont del punt quilomètric 73/551 del tren al barranc de les Guixeres.
El 12 de juny de 1933, La Voz escriu sobre una forta pedregada a Alcover que ha destruït totalment les collites, especialment les de cereal i ha inundat les cases de la part baixa del poble però que no hi han hagut desgràcies personals.
Les actes de l'ajuntament també se'n fan ressò i parlen de que la tempesta ha fet caure un mur al passeig de la Estació, convertit recentment en via pública, propietat de Lluís Carbó.
El setembre del mateix any devia tornar a ploure ben fort perquè va quedar inutilitzada la instal·lació d'enllumenat elèctric i el consistori s'afanya a demanar que s'arregli donada la importància que té per a l'interès públic.
L'1 de març de 1935 hi va haver un fort aiguat que va causar estralls en varis pobles, entre ells Alcover i l'ajuntament acorda acudir al Governador Civil i al delegat de la Generalitat per a negociar la condonació de la contribució rústica i demanar ajuts. També va fer estralls a la teulada de les escoles i de la caserna de la Guàrdia Civil.
Fins al 3 de maig de 1974 no trobem cap noticia sobre aigua, quan La Vanguardia, ens informa de les pluges caigudes durant els dos últims mesos, uns 200 litres d'aigua, que han beneficiat molt els camps i les collites després d'una forta sequera.
El 10 d'octubre de 1994, fa pocs dies en commemoràvem els 25 anys, molts recordem l'aiguat de Sant Tomàs, que va afectar les comarques de l'Alt i Baix Camp i el Camp de Tarragona.
A Alcover es recorda especialment que feia pocs dies s'havia inaugurat “el passeig de natura” a la llera del riu Glorieta, amb bancs i maquinària per a fer exercici que va fer cap al Serrallo de Tarragona.
El dimecres era Sant Joan Pau II.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada