Pels vols del 25 de desembre
Apa! Fins l'any que ve!
Bones festes!
dimecres, 25 de desembre del 2019
divendres, 13 de desembre del 2019
dissabte, 7 de desembre del 2019
dilluns, 2 de desembre del 2019
Revisitant el Molí del Groc
El Molí del Groc el vàrem catalogar per al POUM ja fa uns anys i en vaig fer una breu descripció que podeu trobar a l'apartat dels "Molins"
Fotografia de Salvador Palau Rafecas en la fitxa de BCIL de la Generalitat ( desconec l'any )
Una gran roda hidràulica de fusta d'uns 5 metres de diàmetre i 1,5 d'amplada, girava gràcies a la força de l'aigua canalitzada des de la resclosa de La Plana.
Espai on hi havia col·locada la roda hidràulica de fusta.
Posteriorment es va transformar en fàbrica de roba i el molí va créixer en alçada un parell de pisos més, on s'hi varen col·locar dues fileres de telers. Una per a cada planta.
A les parets encara es poden apreciar per on anaven els embarrats que donaven força motriu, a través de les corretges, a les diferents màquines.
Posteriorment es va transformar en elaborador de pasta de paper i feia de complement de la Paperera Catalana, situada uns centenars de metres riu amunt.
Segurament en aquesta època és quan s'hi va instal·lar una turbina tipus Francis per a generar la força motriu necessària per a moure les diferents màquines i potser per a generar una mica d'electricitat per al propi ús.
Canalitzacions que duien la pasta de paper de les piques holandeses a les basses d'acumulació
Una sèrie de 6 basses d'acumulació enrajolades.
En tot molí hi ha un moliner, i per això també hi podem trobar el que va ser la seva casa.
La comuna i la cuina tocaven paret per paret
El fet que estigui en estat ruïnós i que moltes de les plantes hagin caigut, fa que sigui perillós accedir-hi però encara ens permeten veure molts elements industrials que ens expliquen i ens ajuden a entendre millor les seves etapes constructives i els usos que se li han anat donant al llarg del temps.
Fotografia de Salvador Palau Rafecas en la fitxa de BCIL de la Generalitat ( desconec l'any )
Pel que hem pogut veure i deduir, l'ús per al qual es va construir, va ser com la majoria, fariner. Del qual encara en podem veure algunes restes en els seus fonaments i planta soterrani.
Una gran roda hidràulica de fusta d'uns 5 metres de diàmetre i 1,5 d'amplada, girava gràcies a la força de l'aigua canalitzada des de la resclosa de La Plana.
Espai on hi havia col·locada la roda hidràulica de fusta.
Posteriorment es va transformar en fàbrica de roba i el molí va créixer en alçada un parell de pisos més, on s'hi varen col·locar dues fileres de telers. Una per a cada planta.
A les parets encara es poden apreciar per on anaven els embarrats que donaven força motriu, a través de les corretges, a les diferents màquines.
Posteriorment es va transformar en elaborador de pasta de paper i feia de complement de la Paperera Catalana, situada uns centenars de metres riu amunt.
Segurament en aquesta època és quan s'hi va instal·lar una turbina tipus Francis per a generar la força motriu necessària per a moure les diferents màquines i potser per a generar una mica d'electricitat per al propi ús.
Per a la elaboració de pasta de paper es varen construir en la planta primera una sèrie de 5 piles holandeses en paral·lel per a triturar i fer-la.
Un cop triturada, s'enviava a través d'unes canalitzacions, a les 6 basses d'acumulació que s'hi van construir a la planta baixa.
Canalitzacions que duien la pasta de paper de les piques holandeses a les basses d'acumulació
Una sèrie de 6 basses d'acumulació enrajolades.
Un cop la majoria d'aigua s'havia escolat i es convertia en una massa homogènia de paper, es transportava mitjançant una vagoneta cap a la porta de sortida, on es carregava per dur-la a la Paperera Catalana i acabar d'elaborar el paper.
En tot molí hi ha un moliner, i per això també hi podem trobar el que va ser la seva casa.
La comuna i la cuina tocaven paret per paret
L'encabellat de la teulada ha caigut tot i es va cremar en l'últim incendi de La Riba
Marques que feien els fusters per saber com havien de muntar els encabellats després de fer-los a la fusteria.
En l'època tèxtil, en que hi varen començar a treballar dones, es construiren un parell de comunes a cada cantonada de l'edifici
Subscriure's a:
Missatges (Atom)