divendres, 10 de juny de 2022

L'enfonsament del campanar de l'Esglèsia Nova del 1795

 Tal i com esmenta l'Anna Isabel Serra en el seu llibre; L'Esglèsia Parroquial de l'Assumpció d'Alcover ( 1594-1630), publicat el 2010 pel Centre d'Estudis Alcoverencs, la construcció de l'església va patir moltes deficiències constructives que va fer replantejar varies vegades el projecte inicial i fer-ne modificacions.

El 29 de gener del 1795, a causa d'aquestes deficiències, es va ensorrar el campanar i part de la teulada, i ocasionà la mort d'una nena.

En els òbits d'aquell any de l'AHAT, podem posar l'hora dels fets i el nom i cognom de la víctima: 


"Die vint y nou de Jené de mil set cents noranta sinch, á las quatre y mitge de la tarda caygué lo campaná, y part de la Iglesia trobant algunas personas dins de las que sols morí despres de haver rebut los sagraments de Penitencia y Extrema-Unció de edat de deu anys Rosa Mercader, filla llegitima, y natural de Joan Mercader sastre, y de Rosa Serra conjuges batejats en dita Iglesia, la que era la Parroquial de Alcover del Camp..."

divendres, 3 de juny de 2022

De l'aiguat de Sant Cristòfol del 1792

 L'11 de juliol de 1792 hi va haver un fort aiguat que va desbordar el riu Francolí i que va afectar de ple el nostre terme.

En el llibre d'Òbits del 1787-1794, consultable en línia de l'Arxiu Històric Arxidiocesà, hi podem trobar dues de les morts que varen succeir. Les descripcions que en fa de l'aconteixement són força clares.


" Dia onze de juliol de mil set cents noranta dos feu lo Ayguat mes fort que los nats avian vist ,y  per tan las avingudas dels Rius causaren tals estragos, que sen portaren no sols fruits de las Ortas dels costats dels Rius de aquesta Parroquia, sino tambe varios edificis y molins, ab lo que moriren varias personas entre las quals lo Riu Francoli sen portá y morí Batista Pereta Jove Cirurgiá ,fill llegitim y natural de Francisco Pereta Cirurgiá de la present Vila, y de Maria Soquer conjuges, aquell natural de Valls vivint, y en esta domiciliat y aquesta de Alcover difunta; y al dia dotze se li feren los funerals com si lo cos fos estat present ab la clase de enterro General...."

El cos del jove Batista Pereta sembla ser que no es va trobar mai. 



Per contra, Domingo Bas, va aparèixer riu avall:

"...per la extraordinaria avinguda del Riu Francolí senportaren las Ayguas lo Molí Paperer de devant la Plana, en lo que entre altres Personas morí de edat de trenta set anys poch mes, ó menos Domingo Bas paperer casat ab Mariangela Climent, fill llegitim y natural de Joseph Bas Pages, y de Anna Maria Permañé conjuges naturals de Aygualada. Y haventse tingut noticia que son cadaver havia eixit en lo lloch de Puigdelfí ha volgut sa Muller se li fessen los Funerals vuy die tres de Agost sobre dit any, y se li ha fet enterro de tres,..."

Per l'escrit sembla que hi morissin més gent però en el registre d'òbits sols hi apareixen aquests dos. 

Per mi ha estat una troballa molt interessant i sorprenent!


divendres, 4 de març de 2022

La Font dels Jubilats

 La Font dels Jubilats

És una font urbana situada al carrer de Les Rodes entre l'Hort de Sant Antoni i l'escola, que no recordo quan va ser inaugurada, però va ser poc temps després de construir-se el pavelló municipal i urbanitzar la zona.

Fotografia del 2016

Va ser construïda amb carreus de saldó groc amb arc adovellat i una pedra de molí, tot re-aprofitat o reciclat.

Fa anys que l'espai on està ubicada es troba en força estat d'abandó i sembla ser que no se li ha trobat mai un sentit urbanístic i funcional i que s'ha anat degradant fins el punt de que les pedres de la font han sofert forces actes de vandalisme amb pintades i "grafitis" que algú ha cregut que milloraven l'espai.

Calia i cal una actuació de millora de l'entorn i de la font, però la decisió de "blanquejar" amb una capa de pintura les pedres, crec que ha estat del tot desafortunada per part de l'ajuntament.

S'ha de repensar l'espai i la font, que gairebé mai ha funcionat, i el que primer s'ha de fer és revertir aquest atac institucional al patrimoni.


Fotografia del 2016


Primera capa de pintura


Segona capa on sembla que ho hagin volgut "dissimular"


divendres, 23 de juliol de 2021

Estrangers al llibre de matrimonis del 1571 al 1632

 Estrangers al llibre de matrimonis del 1571 al 1632

En el llibre de matrimonis d'Alcover digitalitzat i que conserva l' Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona entre les dates del 4 de setembre de 1571 i el 25 de desembre de 1632, podem fer un seguiment força exhaustiu del nombre d'estrangers que es varen casar a la nostra vila i molts d'ells varen tenir descendència. 

Per posar en context, en aquesta època s'inicien les construccions de molts edificis notables; l' Esglèsia Nova el 1578, el Convent de Santa Anna el 1582 i la Casa de la Vila el 1591 i varies cases particulars com Ca la Rosa Barra el 1598, Ca Paris el 1600, Ca la Güerba el 1608 o Ca Cosme i l'Abadia el 1618, entre d'altres.

Aquesta febre constructiva va comportar l'arribada de molta gent amb diferents oficis o que un cop aqui es van dedicar a fer de : mestres de cases (5), pagesos (13), pastors (5), peraires (10), abaixadors (6), basters (1), teixidors de llana (2), teixidors de lli (6), canterers (1) , sastres (3), cisteller (1), barbers (2), braçers (2), pentinadors (4) o vidrier (1). 

En poc més de 60 anys es compatibilitzen 144 habitants de fora vila; 122 són de França, (majoritàriament de regions properes a la frontera com Occitània, Tarba, Tolosa, Aux, Comenge, Narbona, Pamies, Comptat de Foix..), i de la península ibèrica, 6 de l'Aragó, 5 de València, 3 de Cuenca, 1 de Mallorca, 2 de Bilbao, 1 de Múrcia, 1 de Castella i n'hi ha 3 que no se n'especifica l'origen, sols que són estrangers. 

Cognoms com Saurina, Pallarde, Boira, Farrara, Apagant, Clavaria, Perpey, Michel, Guamis, Petit, Tongo, Angos, Burel. Piralt, La Baynania, Favila i un llarg etcètera que no han perdurat en l'actualitat. 

Matrimoni entre Jaume Granada y Mora i Dominga del regne de França el 23 de setembre de 1579

( en aquest cas, la muller és d'origen francès i en desconeixem el cognom i la regió de procedència)

divendres, 14 de maig de 2021

La clau de volta de l'església Vella i altres pedres

 Fa temps que em tenen encuriosit un parell de coses relacionades amb l'església Vella.

La primera és que un cop vaig passar per un dels camins del terme i em vaig fixar en dos marges amb unes pedres força peculiars. En aquell moment no hi vaig donar masses voltes però aquesta setmana hi he tornar a anar expressament perquè les volia fotografiar.


La majoria de pedres són carreus de saldó vermell i groc i algunes de calcàries. Totes estan més o menys treballades.


Jo crec que es tracten de carreus aprofitats de quan va caure l'església Vella el 1936. Fet força factible donat que n'hi ha varis exemples per tot el poble. Material reciclat i força preuat.

La curiositat era trobar en l'actual estat de l'església carreus treballats com aquests.


Fent una ullada no he arribat a trobar pedres similars i crec que potser pertanyien a una de les zones que actualment ja no existeixen. Mirant fotografies antigues de l'interior em sembla que podrien ser de la zona amb el requadre vermell, encara que no s'arriba a apreciar bé.

( Fotografia de l'ANC - Arxiu Pere Català. 1916-1924 )

Una de les altres coses que també em tenen encuriosit és la font que durant molts anys hi va haver al jardí que es va fer al costat de l'església. 


En aquesta fotografia la podem veure a la part inferior dreta. En desconec l'autor però està datada al 1960.


Actualment aquesta font es troba en una parcel·la que pertany a l'ajuntament i a la vista de tothom.

Originalment, l'església d'estil romànic, que era d'una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntat, construïda a finals del SXII, es va voler ampliar pels dos laterals perquè quedés una planta en forma de creu.
( La revista de la Reial Societat Arqueològica del 1932 en parla en un article quan s'inclou en el catàleg de Monuments Històric-Artístics )

( Fotografia de l'ANC - Arxiu Pere Català. 1916-1924 )

El lateral dret va quedar tapat ja que mai es va arribar a fer l'obra d'ampliació, però si es va fer l'ampliació a l'esquerra. Aquesta ampliació, de mides reduïdes, es va acabar tancant amb una volta de creueria. I quin era la pedra que el sustentava?. Doncs si, la font!

L'assenyalo en el requadre vermell de la fotografia de sota. 
( Fotografia de l'ANC - Arxiu Pere Català. 1916-1924 )

Espero i desitjo que aquesta pedra no acabi en mans de cap particular i l'ajuntament se'n fes càrrec i la diposités al museu.

Per acabar, resseguint les pedres de les parets he trobat aquestes ratlles al primer carreu dret de l'arc de mig punt de la porta d'accés a l'església.


Algú em sabria dir que és?


dilluns, 30 de novembre de 2020

Setmana de la Pedra Seca

Del 23 al 29 de novembre es celebra la SETMANA DE LA PEDRA SECA per commemorar el 2on aniversari de la declaració per part de la UNESCO, de l'art de la pedra seca com a PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT.

Durant la recerca de les barraques del terme d'Alcover en vàrem trobar de molts tipus; senzilles, de doble habitació, amb arc de mig punt, arc pla, amb cocons, amb menjadores etc...

Després de posar-les amb comú a la web Wikipedra i amb el grup de Sitges Drac Verd, es va descobrir que a Alcover teniem la barraca més alta ( per la part interior) de Catalunya ( de les  més de 10.000 que hi ha documentades ). Cal dir que exteriorment n'hi han de més altes.

La trobem a la partida dels Quins amb les coordenades x; 39702 y; 4568026 z; 193. ( va ser catalogada amb el codi 8195 a la web de Wikipedra).

De planta exterior quadrada d'uns 10 metres de costat amb un contrafort complet, amb força bon estat de conservació, té un petit esfondrament en un lateral.
L'entrada està formada per una porta amb arc de mig punt orientada a sud-est.

Interiorment és circular amb un diàmetre de 5,20 metres i una alçada de 5,20!!. Realment és espectacular de veure!



( Dibuix extret de Wikipedra )