divendres, 23 de juliol de 2021

Estrangers al llibre de matrimonis del 1571 al 1632

 Estrangers al llibre de matrimonis del 1571 al 1632

En el llibre de matrimonis d'Alcover digitalitzat i que conserva l' Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona entre les dates del 4 de setembre de 1571 i el 25 de desembre de 1632, podem fer un seguiment força exhaustiu del nombre d'estrangers que es varen casar a la nostra vila i molts d'ells varen tenir descendència. 

Per posar en context, en aquesta època s'inicien les construccions de molts edificis notables; l' Esglèsia Nova el 1578, el Convent de Santa Anna el 1582 i la Casa de la Vila el 1591 i varies cases particulars com Ca la Rosa Barra el 1598, Ca Paris el 1600, Ca la Güerba el 1608 o Ca Cosme i l'Abadia el 1618, entre d'altres.

Aquesta febre constructiva va comportar l'arribada de molta gent amb diferents oficis o que un cop aqui es van dedicar a fer de : mestres de cases (5), pagesos (13), pastors (5), peraires (10), abaixadors (6), basters (1), teixidors de llana (2), teixidors de lli (6), canterers (1) , sastres (3), cisteller (1), barbers (2), braçers (2), pentinadors (4) o vidrier (1). 

En poc més de 60 anys es compatibilitzen 144 habitants de fora vila; 122 són de França, (majoritàriament de regions properes a la frontera com Occitània, Tarba, Tolosa, Aux, Comenge, Narbona, Pamies, Comptat de Foix..), i de la península ibèrica, 6 de l'Aragó, 5 de València, 3 de Cuenca, 1 de Mallorca, 2 de Bilbao, 1 de Múrcia, 1 de Castella i n'hi ha 3 que no se n'especifica l'origen, sols que són estrangers. 

Cognoms com Saurina, Pallarde, Boira, Farrara, Apagant, Clavaria, Perpey, Michel, Guamis, Petit, Tongo, Angos, Burel. Piralt, La Baynania, Favila i un llarg etcètera que no han perdurat en l'actualitat. 

Matrimoni entre Jaume Granada y Mora i Dominga del regne de França el 23 de setembre de 1579

( en aquest cas, la muller és d'origen francès i en desconeixem el cognom i la regió de procedència)

divendres, 14 de maig de 2021

La clau de volta de l'església Vella i altres pedres

 Fa temps que em tenen encuriosit un parell de coses relacionades amb l'església Vella.

La primera és que un cop vaig passar per un dels camins del terme i em vaig fixar en dos marges amb unes pedres força peculiars. En aquell moment no hi vaig donar masses voltes però aquesta setmana hi he tornar a anar expressament perquè les volia fotografiar.


La majoria de pedres són carreus de saldó vermell i groc i algunes de calcàries. Totes estan més o menys treballades.


Jo crec que es tracten de carreus aprofitats de quan va caure l'església Vella el 1936. Fet força factible donat que n'hi ha varis exemples per tot el poble. Material reciclat i força preuat.

La curiositat era trobar en l'actual estat de l'església carreus treballats com aquests.


Fent una ullada no he arribat a trobar pedres similars i crec que potser pertanyien a una de les zones que actualment ja no existeixen. Mirant fotografies antigues de l'interior em sembla que podrien ser de la zona amb el requadre vermell, encara que no s'arriba a apreciar bé.

( Fotografia de l'ANC - Arxiu Pere Català. 1916-1924 )

Una de les altres coses que també em tenen encuriosit és la font que durant molts anys hi va haver al jardí que es va fer al costat de l'església. 


En aquesta fotografia la podem veure a la part inferior dreta. En desconec l'autor però està datada al 1960.


Actualment aquesta font es troba en una parcel·la que pertany a l'ajuntament i a la vista de tothom.

Originalment, l'església d'estil romànic, que era d'una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntat, construïda a finals del SXII, es va voler ampliar pels dos laterals perquè quedés una planta en forma de creu.
( La revista de la Reial Societat Arqueològica del 1932 en parla en un article quan s'inclou en el catàleg de Monuments Històric-Artístics )

( Fotografia de l'ANC - Arxiu Pere Català. 1916-1924 )

El lateral dret va quedar tapat ja que mai es va arribar a fer l'obra d'ampliació, però si es va fer l'ampliació a l'esquerra. Aquesta ampliació, de mides reduïdes, es va acabar tancant amb una volta de creueria. I quin era la pedra que el sustentava?. Doncs si, la font!

L'assenyalo en el requadre vermell de la fotografia de sota. 
( Fotografia de l'ANC - Arxiu Pere Català. 1916-1924 )

Espero i desitjo que aquesta pedra no acabi en mans de cap particular i l'ajuntament se'n fes càrrec i la diposités al museu.

Per acabar, resseguint les pedres de les parets he trobat aquestes ratlles al primer carreu dret de l'arc de mig punt de la porta d'accés a l'església.


Algú em sabria dir que és?


dilluns, 30 de novembre de 2020

Setmana de la Pedra Seca

Del 23 al 29 de novembre es celebra la SETMANA DE LA PEDRA SECA per commemorar el 2on aniversari de la declaració per part de la UNESCO, de l'art de la pedra seca com a PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT.

Durant la recerca de les barraques del terme d'Alcover en vàrem trobar de molts tipus; senzilles, de doble habitació, amb arc de mig punt, arc pla, amb cocons, amb menjadores etc...

Després de posar-les amb comú a la web Wikipedra i amb el grup de Sitges Drac Verd, es va descobrir que a Alcover teniem la barraca més alta ( per la part interior) de Catalunya ( de les  més de 10.000 que hi ha documentades ). Cal dir que exteriorment n'hi han de més altes.

La trobem a la partida dels Quins amb les coordenades x; 39702 y; 4568026 z; 193. ( va ser catalogada amb el codi 8195 a la web de Wikipedra).

De planta exterior quadrada d'uns 10 metres de costat amb un contrafort complet, amb força bon estat de conservació, té un petit esfondrament en un lateral.
L'entrada està formada per una porta amb arc de mig punt orientada a sud-est.

Interiorment és circular amb un diàmetre de 5,20 metres i una alçada de 5,20!!. Realment és espectacular de veure!



( Dibuix extret de Wikipedra )

dijous, 20 d’agost de 2020

La lluita per l'aigua al segle XIX

He trobat aquest video titulat La lluita per l'aigua al segle XIX realitzat pel Centre d'Estudis del Gaià, sobre els usos de l'aigua del riu Gaià per moure diferents molins, que em sembla molt interessant.

Estaria molt bé poder fer-ne un per al riu Glorieta.