Deixo l'enllaç d'una web on es pot fer recerca per topònims en mapes antics.
Alcover hi apareix en 57 mapes i val la pena fer-hi una ullada!
dijous, 7 de setembre del 2023
divendres, 24 de març del 2023
Rogatives a la Verge del Remei
El 27 d'abril del 1882 , essent alcalde el sr. Lluis Carbó, una comissió de veïns presenta una sol.licitud en el ple de l'ajuntament en que, deguda a la manca de pluja que afecta al poble i als cultius des de l'any anterior, es facin unes rogatives públiques a la Verge del Remei. El ple municipal acorda després de discutir-ho llargament, sufragar la despesa amb fons municipal malgrat tenir les arques municipals ben buides.
L'11 de maig el ple municipal acorda que donat que la manca de pluja persisteix i que les rogatives als sants patrons no sorgeixen efecte, es procedirà al trasllat de la Verge del Remei fins a la parroquia el següent 4 de juny, convidant als pobles de la Masó, el Milà i el Rourell, als seus respectius capellans, a la Comunitat de Presbiters i a la Confradia de la Puríssima Sang.
El 27 de maig, en el ple municipal, es llegeix una carta del capellà en que convida a canviar la data del trasllat degut a que els capellans de la resta de pobles no hi podran assistir ja que cau en diumenge i tenen feina. Finalment s'acorda fer-ho el 6 de juny a les 6 del matí.
Gràcies a l'acta del ple del 15 de juny sabem que la processó es va dur a terme tal i com estava prevista amb l'assistència de veïns i el capellà del Milà, però no amb els del Rourell que van declinar la invitació ni els de la Masó que van adduir que l'últim cop van sortir-ne apedregats. ( això mereix un capítol apart!).
En aquesta mateixa sessió plenaria s'acorda que si el trasllat de la verge a l'església parroquial no aconsegueix fer ploure es recorrerà a fer una rogativa a Santa Anna i passejar-la en processó per l'interior de l'església.
El 14 de setembre el capellà demana formalment que la verge es retorni a l'ermita en processó i el 29 d'aquell mes s'acorda, malgrat que alguns regidors creuen que no és època de trasllats donades les males collites i els pocs recursos econòmics que hi havia, que es faci el dia 1 d'octubre sense festes pagades pel consistori.
En el següent ple es segueix discutint sobre la idoneïtat del trasllat, ja sigui perquè encara no ha plogut prou, per la situació econòmica o per la data senyalada.
Segurament es va dur a terme perquè no se'n va parlar més en cap ple. Suposo que devia acabar plovent el suficient per no haver de recórrer a cap alta institució més!
El 1924 va succeïr una cosa semblant; el Correo de Tortosa publica: "En Alcover se han celebrado rogativas para impetrar el beneficio de la lluvia, asistieniendo todo el pueblo presidido por las autoridades. De no llover antes del día 20 será trasladada al pueblo la imagen de la «Mare de Deu del Remei», ceremonia que hace más de 40 años no se ha verificado.
El 28 d'agost La Vanguardia publica: “Ha sido contratada la música de Luchana para las fiestas que se celebrarán el domingo en Alcover, con motivo de volver al santuario la Virgen del Remedio, que fue trasladada al pueblo para implorar la lluvia, que se ha obtenido capiosomente. El entusiasmo es grande entre el vecindario, habiéndose hecho una importante suscripción para agasajarla " Habrá oficio solemne y procesión y al llegar a la ermita se colocará una lápida conmemorativa de tan prodigioso beneficio.”
A març del 2023 potser haurem de repetir la historia!
dijous, 9 de març del 2023
Assassinat en una casilla d'Alcover
L'octubre del 1923 es va cometre un assassinat que va commocionar el poble d'Alcover:
El 31 d'octubre apareix la noticia a La Voz, La Vanguardia: “En la casilla del kilómetro 71 de la vía férrea de Tarragona a Lérida, en el término municipal de Alcover, ha aparecido el cadáver de la guardabarrera Águeda Casado Rodríguez, de veintiséis años, casada, estrangulada por alguien que intentó abusar de ella. Como presunto autor del crimen ha sido detenido Vicente Pastor Blanch, de diez y siete años. Ingresó en la cárcel de Tortosa.”
El 3 de novembre, La Crònica de Valls amplia força més la informació que es tenia fins aleshores:
"...Notando la ausencia de la Águeda, en horas que no son da servicio, acudieron por la tarde a la casilla los habitantes de una casa de campo vecina, y a sus ojos se ofreció el cadáver de la infeliz, con todas las señales de haber sido estrangulada.
El marido de la desventurada y un hijo suyo de corta edad, se encontraban en Reus.
Avisada la guardia civil de Alcover, se comunicaron inducciones a las autoridades de todos los pueblos colindantes, siendo detenido por la noche por el somaten en un café de Vilavert, José o Vicente Pastor Blanco, de 17 años de edad. Parece que por efecto del alcohol, se mostraba más decidor de lo que le convenia.
Puesto en manos de la guardia civil, al ser interrogado dicho individuo declaró que el crimen lo habían cometido dos compañeros suyos de viaja llamados Antonio Jordán Pena y Vicente Ventura Expósito, los cuales habían sido detenidos por robo en la cárcel de Montblanch.
Efectuado un careo entre los tres sujetos de referencia, parece ser cierta la declaración del Pastor.
Acerca de los móviles del crimen, parece deducirse que además de abuso de la Águeda, había el del robo. El importe de éste asciende a unas 250 pesetas.
El Juzgado de este partido instruye con su celo habitual las oportunas diligencias.”
Cinc dies després, La Patria publica la noticia d'un altre fet delictiu:
"¿Que passa a Picamoixons? Aquesta pregunta es fan els qui estan enterats de certs fets ocorreguts en pocs dies. Del crim de la Caseta, tocant a l'Hostal del Badejo, tothom ja en té esment. Un o dos dies després a la muller del carreter del molí d'Alcover li sortí al pas un homenot i, després d'insultar-la, l'amenaçà amb un revòlver. Els crits de l'esglaiada dona allunyaren el malfactor. 1 també se'ns diu que a un tren procedent de Valls, li foren tirats alguns trets al sortir del túnel”.
Hostal del Badejo a l'actualitat ( enllaç a Google Maps)
dimecres, 9 de novembre del 2022
Les "febres pútrides" del 1805
Repassant el Llibre d'Òbits d'Alcover que va del 1794 al 1805 m'he trobat aquest escrit a la pàgina 419 al acabar el 1805:
.jpg)
“En aquest any haven sufert una epidemia cruel de Febres Putridas, de las quals moriren alguns, que van notar ab esta creu * pero per haver portat en la Parroquial la Verge del Remey astich cert calmaren; y fou tal la devoció q la tingueren en dita par(roquia)l 4 mesos ab un gasto extraordinari , prova gran del amor dels patricis en vers aquella Reyna Sra”
És el primer cop que em trobo una anotació així des de que en repasso els llibres de defuncions des del 1656.
Les epidèmies i l'afectació en la població és un tema molt interessant i que molta gent ha estudiat i n'ha publicat treballs. En una recerca ràpida per internet he trobat l'article: Contribució de Josep Masdevall i Terrades a l'estudi i Tractament de les epidèmies de febres pútrides del segle XVIII en que defineix la "febre pútrida" :
“En els darrers anys del segle XVIII va haver-hi un important augment de malats amb febre pútrida maligna a Catalunya i Aragó. Amb aquesta denominació es designava un grup de malalties que compartien l'expressió fevril, l'afectació epidèmica i el mal pronòstic, però poca cosa més. Alguns autors l'han associada al tifus intestinal, però d'altres posen al mateix sac les febres palúdiques ( terçanes i quartanes), el tifus exantemàtic i la febre groga. Cada episodi s'associava a una elevada mortalitat allà on arrelés...”
Repassant les dades que he anat recopilant d'aquest any, al poble moren 216 persones, de les quals 113 albats ( 57 nens i 56 nenes ), i 103 cossos ( majors de 14 anys ) ( 48 homes i 45 dones ).
Certament és un nombre molt elevat de defuncions, ja que mirant l'any anterior, el 1804 , havien mort 73 persones ( 37 albats i 36 cossos ), però el 1803 la mortalitat també havia estat elevada: 208 persones ( 148 albats i 60 cossos) , però no s'especifica que hi hagués hagut cap epidèmia o malaltia. Segurament alguna cosa hi va haver.
Com especifica l'escrit, el capellà va anant fent una creueta sobre el nom dels morts afectats per aquesta febre i n'he extret que:
N'hi van morir 74 dels 216 totals, un 34.26%.
72 eren cossos i 2 albats
Dels 72 cossos, 33 eren homes ( mitjana d'edat de 46.5 anys ) i 39 dones. ( mitjana d'edat de 42 anys )
Dels 2 albats, les dues eren nenes. Una de 6 anys i l'altra de 8 anys i 6 mesos.
Pel que fa a les professions que s'especifiquen dels homes , 16 eren pagesos, 1 fariner, 1 sabater i un paperer. De les dones, es clar, no treballaven...
La mortalitat per mesos: gener 1, febrer 4, març 3, abril 13, maig 19, juny 8, juliol 9, agost 7, setembre 6, octubre 3, novembre 0 i desembre 1.
És un tema que dóna per molt i que seguiré ampliant.
divendres, 10 de juny del 2022
L'enfonsament del campanar de l'Esglèsia Nova del 1795
Tal i com esmenta l'Anna Isabel Serra en el seu llibre; L'Esglèsia Parroquial de l'Assumpció d'Alcover ( 1594-1630), publicat el 2010 pel Centre d'Estudis Alcoverencs, la construcció de l'església va patir moltes deficiències constructives que va fer replantejar varies vegades el projecte inicial i fer-ne modificacions.
El 29 de gener del 1795, a causa d'aquestes deficiències, es va ensorrar el campanar i part de la teulada, i ocasionà la mort d'una nena.
En els òbits d'aquell any de l'AHAT, podem posar l'hora dels fets i el nom i cognom de la víctima:
.jpg)
"Die vint y nou de Jené de mil set cents noranta sinch, á las quatre y mitge de la tarda caygué lo campaná, y part de la Iglesia trobant algunas personas dins de las que sols morí despres de haver rebut los sagraments de Penitencia y Extrema-Unció de edat de deu anys Rosa Mercader, filla llegitima, y natural de Joan Mercader sastre, y de Rosa Serra conjuges batejats en dita Iglesia, la que era la Parroquial de Alcover del Camp..."
divendres, 3 de juny del 2022
De l'aiguat de Sant Cristòfol del 1792
L'11 de juliol de 1792 hi va haver un fort aiguat que va desbordar el riu Francolí i que va afectar de ple el nostre terme.
En el llibre d'Òbits del 1787-1794, consultable en línia de l'Arxiu Històric Arxidiocesà, hi podem trobar dues de les morts que varen succeir. Les descripcions que en fa de l'aconteixement són força clares.
" Dia onze de juliol de mil set cents noranta dos feu lo Ayguat mes fort que los nats avian vist ,y per tan las avingudas dels Rius causaren tals estragos, que sen portaren no sols fruits de las Ortas dels costats dels Rius de aquesta Parroquia, sino tambe varios edificis y molins, ab lo que moriren varias personas entre las quals lo Riu Francoli sen portá y morí Batista Pereta Jove Cirurgiá ,fill llegitim y natural de Francisco Pereta Cirurgiá de la present Vila, y de Maria Soquer conjuges, aquell natural de Valls vivint, y en esta domiciliat y aquesta de Alcover difunta; y al dia dotze se li feren los funerals com si lo cos fos estat present ab la clase de enterro General...."
El cos del jove Batista Pereta sembla ser que no es va trobar mai.
"...per la extraordinaria avinguda del Riu Francolí senportaren las Ayguas lo Molí Paperer de devant la Plana, en lo que entre altres Personas morí de edat de trenta set anys poch mes, ó menos Domingo Bas paperer casat ab Mariangela Climent, fill llegitim y natural de Joseph Bas Pages, y de Anna Maria Permañé conjuges naturals de Aygualada. Y haventse tingut noticia que son cadaver havia eixit en lo lloch de Puigdelfí ha volgut sa Muller se li fessen los Funerals vuy die tres de Agost sobre dit any, y se li ha fet enterro de tres,..."
Per l'escrit sembla que hi morissin més gent però en el registre d'òbits sols hi apareixen aquests dos.
Per mi ha estat una troballa molt interessant i sorprenent!
divendres, 4 de març del 2022
La Font dels Jubilats
La Font dels Jubilats
És una font urbana situada al carrer de Les Rodes entre l'Hort de Sant Antoni i l'escola, que no recordo quan va ser inaugurada, però va ser poc temps després de construir-se el pavelló municipal i urbanitzar la zona.
Fotografia del 2016
Va ser construïda amb carreus de saldó groc amb arc adovellat i una pedra de molí, tot re-aprofitat o reciclat.
Fa anys que l'espai on està ubicada es troba en força estat d'abandó i sembla ser que no se li ha trobat mai un sentit urbanístic i funcional i que s'ha anat degradant fins el punt de que les pedres de la font han sofert forces actes de vandalisme amb pintades i "grafitis" que algú ha cregut que milloraven l'espai.
Calia i cal una actuació de millora de l'entorn i de la font, però la decisió de "blanquejar" amb una capa de pintura les pedres, crec que ha estat del tot desafortunada per part de l'ajuntament.
S'ha de repensar l'espai i la font, que gairebé mai ha funcionat, i el que primer s'ha de fer és revertir aquest atac institucional al patrimoni.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)