Les "febres pútrides" del 1805

Repassant el Llibre d'Òbits d'Alcover que va del 1794 al 1805 m'he trobat aquest escrit a la pàgina 419 al acabar el 1805:

“En aquest any haven sufert una epidemia cruel de Febres Putridas, de las quals moriren alguns, que van notar ab esta creu * pero per haver portat en la Parroquial la Verge del Remey astich cert calmaren; y fou tal la devoció q la tingueren en dita par(roquia)l 4 mesos ab un gasto extraordinari , prova gran del amor dels patricis en vers aquella Reyna Sra”

És el primer cop que em trobo una anotació així des de que en repasso els llibres de defuncions des del 1656. 

Les epidèmies i l'afectació en la població és un tema molt interessant i que molta gent ha estudiat i n'ha publicat treballs. En una recerca ràpida per internet he trobat l'article: Contribució de Josep Masdevall i Terrades a l'estudi i Tractament de les epidèmies de febres pútrides del segle XVIII en que defineix la "febre pútrida" :

“En els darrers anys del segle XVIII va haver-hi un important augment de malats amb febre pútrida maligna a Catalunya i Aragó. Amb aquesta denominació es designava un grup de malalties que compartien l'expressió fevril, l'afectació epidèmica i el mal pronòstic, però poca cosa més. Alguns autors l'han associada al tifus intestinal, però d'altres posen al mateix sac les febres palúdiques ( terçanes i quartanes), el tifus exantemàtic i la febre groga. Cada episodi s'associava a una elevada mortalitat allà on arrelés...”

Repassant les dades que he anat recopilant d'aquest any, al poble moren 216 persones, de les quals 113 albats ( 57 nens i 56 nenes ), i 103 cossos ( majors de 14 anys ) ( 48 homes i 45 dones ).

Certament és un nombre molt elevat de defuncions, ja que mirant l'any anterior, el 1804 , havien mort 73 persones ( 37 albats i 36 cossos ), però el 1803 la mortalitat també havia estat elevada: 208 persones ( 148 albats i 60 cossos) , però no s'especifica que hi hagués hagut cap epidèmia o malaltia. Segurament alguna cosa hi va haver. 

Com especifica l'escrit, el capellà va anant fent una creueta sobre el nom dels morts afectats per aquesta febre i n'he extret que:

N'hi van morir 74 dels 216 totals, un 34.26%. 

72 eren cossos i 2 albats

Dels 72 cossos, 33 eren homes ( mitjana d'edat de 46.5 anys ) i 39 dones. ( mitjana d'edat de 42 anys )

Dels 2 albats, les dues eren nenes. Una de 6 anys i l'altra de 8 anys i 6 mesos.

Pel que fa a les professions que s'especifiquen dels homes , 16 eren pagesos, 1 fariner, 1 sabater i un paperer. De les dones, es clar, no treballaven...

La mortalitat per mesos: gener 1, febrer 4, març 3, abril 13, maig 19, juny 8, juliol 9, agost 7, setembre 6, octubre 3, novembre 0 i desembre 1. 

És un tema que dóna per molt i que seguiré ampliant.